blog de xavier bolao -fotògraf- - Xavier Bolao -fotògraf- Barcelona

Anar al contingut

Els Pavellons Güell

Xavier Bolao -fotògraf- Barcelona
Published by en Barcelona - Modernisme · 29 Juliol 2018
Tags: modernisme;pavellonsgüell

El 1883, Eusebi Güell va voler ampliar la immensa finca que el seu pare havia comprat alguns anys enrere a les Corts de Sarrià, unió de dos terrenys coneguts com a Can Feliu i Can Cuyàs de la Riera. Aquesta finca ocupava els terrenys que actualment limiten pel passeig de Manuel Girona, l'avinguda Pedralbes, el Palau Reial i fins al cementiri de les Corts.

Es va encarregar a Gaudí una part de les obres de reforma (1884-1887) que van ser dirigides per Joan Martorell (un dels mestres de Gaudí), aquest ja havia construït un palauet d'aire caribeny, gairebé on ara es troba el Palau Reial de Pedralbes. Gaudí va projectar el jardí i els pavellons d’entrada a la finca pel camí que venia de la carretera de Sarrià (avui el passeig Manuel Girona). A finals del segle XIX, a la finca hi havia la casa d’estiueig dels Güell i terres de conreu que els Güell explotaven.
Per aquesta obra, Gaudí es va inspirar en el Jardí de les Hespèrides tal i com Jacint Verdaguer el descrivia en el seu gran poema L’Atlàntida. L’entrada destaca especialment per l’anomenada Porta del Drac, una gran escultura en ferro forjat que simbolitza el drac mitològic de Verdaguer, amb ales de ratpenat, cos amb escates, boca oberta i llengua sinuosa, però que no tenia per adversari sant Jordi, sinó Hèrcules.
D’altra banda, L’Atlàntida era un poema on les referències s’havien mediterranitzat, l’arbre del Jardí de les Hespèrides de Verdaguer, per exemple, no és un pomer com en el mite clàssic, sinó el taronger mediterrani: sobre el brancal dret de la Porta del Drac, Gaudí hi va col·locar una petita escultura d’un taronger amb taronges daurades.

Després de la mort d’Eusebi Güell, el 1918, els seus descendents van cedir a la Casa Reial Espanyola la casa i part dels terrenys per a la construcció del Palau Reial de Pedralbes. Les antigues cavallerisses, el picador i el que era la casa del conserge actualment formen part del patrimoni de la Universitat de Barcelona.









sense comentaris
POLITICA DE PRIVACIDAD
Privacy Policy
Tornar al contingut